Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 5 d’octubre del 2011

Sé que tu no m'hauries fallat com han fet tots. Sé que hauries estat allà en tot moment. Sé que ara estaria parlant amb tu. Sé que tu m'estaries escoltant. Sé que m'entendries [...] Què està passant? Vine.Torna. Ajuda'm. Estic perduda.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)