És en aquests moments quan et preguntes: Val la pena, això? Segur? Saps algu de la meva vida? Algu? No. No saps res de res i et penses que ho saps tot. I et penses que cada vegada que obro la boca és per riure'm de tu. De veritat? No. Tinc altres coses millors a fer, i tu també, a part de fotrem a parir quan no hi sóc.
De veritat que les coses sempre seràn així? Ja n'estic fins els cullons.