Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
divendres, 16 de desembre del 2011
I és quan l'Step perd a Pollo. El seu millor àmic. D'un dia per l'altre. En un minut hi és, en un altre hi deixa de ser-hi. Sense avisar. És queda sol. Sense res. I crida. I el primer cop que vaig veure aquesta pel·licula no se'm va fer cap nus a la gola. En canvi ara, no em deixa respirar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada