I no m'agrada això. No m'agrada que cada cop que arribi, només pensi en quan tornaré a marxar. Que només pensi en fugir d'aquest poble. En fotre el camp, com més lluny millor. No m'agrada que els dies se'm facin tant llargs, i que les hores passin tan lentes. No m'agrada l'espera. No m'agrada el pas del temps. No m'agrada el pas dels segons. Parada davant de la pantalla, no m'agrada el no sentit d'aquesta vida. La buidor. L'impòtencia. El dolor i la tristesa. I l'únic que té sentit és agafar un tren per anar-te a veure. El problema és que sempre haig de tornar...