Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 10 de gener del 2012

Era petit i blanc, amb el cabell arrissat, i amb una cua inquieta. Quan finalment el nen que estava esperant surt de l'edifici, ell es posa content i li comença a saltar a sobre, amb el cor a mil i amb la cua movent-se a tota velocitat. Però el nen, en comptes d'ajupir-se, dir-li hola, manyagar-lo, mirar-lo, lo que sigui... segueix caminant en direcció al cotxe. I el gosset continua saltant perquè li faci cas. Però el nen segueix caminant sense inmutar-se...