Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 23 de gener del 2012

I ja està? Aquí s'acaba tot? Això s'acaba així? Sense poder-hi fer res? Sense saber com? Sense saber que he fet? I tot lo que tenia jo? I tot lo que tinc jo que? A la merda no? No conta per res? I tot el meu esforç? I totes les meves ganes? I tot lo que tenia per tu? Que? Amb que em quedo jo? Com em quedo jo? Que representa que he de fer? Que he fet malament? Com? I va, i em regales un quadre que sabies que no el penjaria mai, em regales unes flors que sabies que anirien a la basura, volies un cd nostre per torturar-me més? I que, un conill? Per substituir qui/que? Em sento impotent i imbècil. Que faig amb tot el que tenia? Qui em dirà totes aquelles coses? Qui em farà sentir d'aquella manera? Qui em dirà que em quedi un dia més? Qui serà el meu pilar central? A què m'aferro jo? Que em queda? (...)