Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 24 de gener del 2012

Per ser debil, per ser feble, per plorar, per no aguantar aquella pèrdua un cop més, per autolesionar-te un altre cop, per ella... Really? De veritat? No.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)