Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 11 de gener del 2012

Tu no eres així. Tu et tiraves a l'aigua, i quan creies que no podies més, ho deies, però con-tinuaves aguantant i fins i tot, feies l'sprint final. Ara quan crec que no puc, afluixo i me la sua. 
Tot està en l'estat mental, i tu, tu ja has perdut aquesta partida.