Cap al vespre és quan estàs com cansat,

i no saps què fer i et quedes fixat.

I et trobes molt sol, i el soroll s'esvaiex,

i mires al carrer i no hi ha gaire gent.

I canvien els sons, i tot sembla més mort,

i vols cridar ben fort que n'estàs fins als collons.

Cap al vespres estàs trist i no saps on anar,

i et prepares un Whisky i no te'l pots acabar,

i t'encens un cigarro sense ganes de fumar,

i l'apagues aviat i et tornes a aixecar.

I de sobte tens por de sentir-te tan buit,

te'n vas cap al Pub i no trobes ningú...

I surts a fora al carrer i comences a córrer, 

i el vent et va assecant el que sembla una llàgrima...

I t'atures cansat amb el nas ple de mocs,

i t'empatxes de nit, i respires ben fort.