Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 26 de febrer del 2012

Ell els coneixia... als dos.
L'empremta que van deixar, no l'esborrarà ningú dels nostres cors.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)