Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 5 de febrer del 2012

Es clar que pots. Tens la tendència a pensar que no pots més, que no pots més, però en el fons sempre et queda una espurna d'energia. T'entestes a pensar que no pots, però en realitat ets capaç de tot. T'entestes en menysprear-te, en infravalorar-te, i en realitat, ho vals molt més del que tu et penses. T'entestes en sentir-te inferior als de més, i en realitat, a vegades els hi dones 10.000 voltes a tots. T'entestes a pensar que ets dèbil i fràgil, i en realitat, estàs feta de roca dura, massissa i resistent. T'entestes a pensar que no pots aguantar més, i en realitat, tens el coratge suficient com per seguir endavant i lluitar. 
I no deixis mai que ningú et digui que no ets capaç de fer alguna cosa o que algú et menyspreii o menysvalori. No deixis mai que ningú et faci sentir inferior. Tu ets com ets, tu tens el teu passat i els teus records, tu decideixes conviure amb ells, tu decideixes qui són els teus àmics i qui són els teus enemics. Tu decideixes les teves metes i els teus objectius, tu decideixes la teva vida. Viu-la. Viu-la de manera que no sigui una opció. Viu-la de manera que sigui una oportunitat. Ets aquí. Estàs aquí per ser feliç.