Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 19 de febrer del 2012

No t'has parat mai a pensar si serveixes per això? No t'has sentit mai inútil? Com si aquí ja no hi pintessis res...? Mira al teu voltant. Que et manté aquí? Que et fa tocar de peus a terra? La gravetat i prou. Res més. La natació? El salvament? No. Tampoc. Me la pela completament. Uns europeus? Per aquí baix me'ls passo. La carrera? Jajaja... Els amics? Quins? Ah si, aquells 3 o 4... Ara mateix em plantaria a l'aeroport amb un feix de calers i agafaria el primer vol en direcció a Austràlia o als EUA i allà m'hi quedaria.