He vist en Teti. Al seu enterro. Quan ningú el veia. Al mig de la gent. Dret. Plorant. I ningú el veia. Només jo. I ho deia a la persona del meu costat. I em deia que estava flipant. I de mentres ell plorava. I jo el veia. I era com si tot hagués estat una mena de broma de la qual ni ell en podia sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada