Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 8 d’abril del 2012

Vas ser tant, per tanta gent... que ni t'imagines els buits que has arribat a deixar. 
I segueixes sent.