Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 6 de juny del 2012


Hi ha cançons que ho diuen tot. Tot lo que tu no vas dir en el seu moment. Tot lo que no podies dir, ni sabies com. Tot lo que et feies, i tot lo que et vas guardar, que ho anaves acumulant... fins que explotaves. Tot.
Hi ha dies en els que preferires no haver-te aixecat. En els que no pots. En els que et sents completament inútil. En els que el buit que tens a dins, no et deixa respirar. I en els que maleeixes tenir unes ulleres amb el vidre transparent per entrenar. 
Hi ha persones que valen or, que són grandioses, que ho donaries tot per elles, que ho confiaries tot en elles... però que se'n van. Persones que et buiden per dins. Que et deixen sense res.