És com si estigues tornant enrera. Com si totes les muralles que havia construit fins ara, s'estiguessin derrumbant. Com si totes les passes que havia fet fins ara, les estigues esborrant jo sola. Com si alguna cosa m'estirés cap enrera, cap a abans. Cap a la misèria. I no. No vull tornar enrera. No vull ser com abans. Necessito que algú em dongui confiança. Necessito que algú em digui que ho estic fent bé, que no m'estic equivocat; que tot lo que estic fent servirà per alguna cosa. Algú que em digui: "Si, ho vals, estic orgullós de tu Judit". Algú que em digui que no estic boja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada