Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 13 de juny del 2012

Joder! I l'arrel de tot això? La meva puta autoestima. Enserio? Joder. Sóc una fracassada. Perquè cullons no ets capaç d'acceptar-te? Perquè cullons sempre t'has de sentir inferior a ell, a tot i a tothom?
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)