Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 1 de juny del 2012

No me n'oblido. No me n'oblido de res. No me n'oblido de res perquè simplement formes part de mi. Formes part de qui sóc. Tu m'has ensenyat a viure i tu m'has ensenyat a aconseguir tot lo que em proposi. Tu m'has ensenyat lo que és l'amistat i lo que significa poder confiar en algú. Tu m'has ensenyat a valorar tot lo que tinc i a estimar-ho. M'has ensenyat lo que és un somriure de veritat i lo que són les llàgrimes més profundes. M'has ensenyat lo que és estar al fons de tot, allà on no hi ha final i on no veus la llum, i m'has ensenyat a pujar amunt, avançant, a veure la llum, a buscar la felicitat en cada cosa que faig. M'has ensenyat lo puta que pot arribar a ser la vida i lo bonica en que es pot arribar a converitr. I tu, tu, tu i només tu, m'has ensenyat a lluitar, a plantar-li pit i collons a la vida, i a disfrutar.
Et trobo a faltar.