Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 8 de juliol del 2012

Perquè vas marxar, petita? No és just... Ni t'imagines com t'anyoro. Ni t'imagines lo molt que et necessito al meu costat. Ni t'imagines el temps que porto esperan-te... Esperant a que tornis. Però no. No apareixes enlloc, no et trobo enlloc. I de mentres, vaig fent. Vaig fent enmig d'aquest merder, enmig d'aquesta gent. Enmig de la multitud i del pas del temps. Sense sentit. Sense un perquè. Tan sols per tornar-te a trobar algun dia.