Perquè vas marxar, petita? No és just... Ni t'imagines com t'anyoro. Ni t'imagines lo molt que et necessito al meu costat. Ni t'imagines el temps que porto esperan-te... Esperant a que tornis. Però no. No apareixes enlloc, no et trobo enlloc. I de mentres, vaig fent. Vaig fent enmig d'aquest merder, enmig d'aquesta gent. Enmig de la multitud i del pas del temps. Sense sentit. Sense un perquè. Tan sols per tornar-te a trobar algun dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada