Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 25 de setembre del 2012

A vegades ens veiem obligats a canviar de camí. Una porta se'ns tanca als morros, sense que haguem tingut temps d'entendre-ho, ens veiem obligats a continuar per una altra porta de totes maneres, perquè encara que a vegades preferiríem que no, la vida continua, i no hi ha més remei que posar-hi pit i collons.