Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Porto anys esperant això, anys esperant poder marxar, anys esperant aquesta oportunitat. I ara que la tinc, ara que me l'he currat any rere any, ara que m'hi he deixat la pell per estar allà, ara... ara se'n va tot a la merda. El meu somni... me l'han trencat. 
Quan em passen coses així és quan em venen aquells pensament foscos... Quan em plantejo si de veritat estic vivint; o si simplement, estic morint-me cada dia una mica més. Quan em plantejo agafar-ho tot i marxar de casa sense dir res, o aguantar tota la merda com sempre.