A vegades em pregunto si de veritat ets real. Si de veritat estàs aquí al meu costat, estirat al meu llit, acariciant-me, amb els ulls tancats, mig adormit. Si de veritat et puc tocar, besar, abraçar, olorar, sentir-te... Si de veritat els teus petons són tan addictius, si de veritat la teva veu és tan preciosa, i si de veritat la teva mirada és tan intensa. A vegades em pregunto si de veritat ets aquí, o si simplement és la meva imaginació que juga amb mi. Però llavors, obro els ulls, i et veig allà, esperant-me, donant-me la mà per a què camini al teu costat, mirant-me i somrient-me amb aquella cara de nen petit que tan m'agrada, dient-me: "Eh, no ploris petita, que jo estic aquí amb tu", i t'agafo de la mà, i camino al teu costat, i m'abraces, i sento que el temps s'atura. I sento que tot va bé. I sento que les ferides deixen d'existir. I sento que el món deixa de girar. Tan sols... perquè tu estàs al meu costat.

T'estimo.