És el sol fet de caminar sota la pluja, sense paraigües i sense res, sentint l'aigua que empapa la roba i el cabell. El sol fet de recuperar una amistat que saps que val la pena. El fet d'anar a un concert d'Obrint Pas un altre cop, i que, per sorpresa, sigui el millor que has anat. El fet de cridar sota la pluja, deixar-t'hi la veu i més. El fet de sentir "Seguirem" un altre cop, mirar al cel, i sentir-te al meu costat. El fet de saber que no puc abandonar, de que haig de seguir pencant i lluitant pel que més vull. I el sol fet de seguir aquí, viva.
Les millors barraques de Banyoles de la meva vida.
Estimo a la pluja. Molt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada