Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

És el sol fet de caminar sota la pluja, sense paraigües i sense res, sentint l'aigua que empapa la roba i el cabell. El sol fet de recuperar una amistat que saps que val la pena. El fet d'anar a un concert d'Obrint Pas un altre cop, i que, per sorpresa, sigui el millor que has anat. El fet de cridar sota la pluja, deixar-t'hi la veu i més. El fet de sentir "Seguirem" un altre cop, mirar al cel, i sentir-te al meu costat. El fet de saber que no puc abandonar, de que haig de seguir pencant i lluitant pel que més vull. I el sol fet de seguir aquí, viva.
Les millors barraques de Banyoles de la meva vida. 
Estimo a la pluja. Molt.