Els nostres moments no s'esborren. La teva veu, tampoc; la tinc gravada com una cinta de casset a dins del cap. Igual que les teves fotos i el teu somriure, com imatges en diapositives que es van repetint, repetint i repetint... I les vaig enyorant, enyorant i enyorant... Que n'és de tu, petita? Et necessito. Em pensava que a l'altre punta de món seria diferent. Però no. Jo em segueixo fent gran i tu no hi ets. I cada moment, cada cosa que passa, cada cosa que veig, em recorda a tu. I no puc parar de recordar, és algo addictiu. Són records preciosos, on estava amb tu. Records que se'm claven com gavinets a l'esquena i em recorden que no tornaràs mai més. Ni t'imagines lo molt que et trobo a faltar i lo molt que desitjaria que estiguesis aquí en aquest moment. 
No puc amb aquest dia.