Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 18 de desembre del 2012

Porto dies intentant explicar tot lo que ha significat per mi aquest mes i mig però no me'n surto. Suposu que quan aconsegueixes una cosa que anheles tan, que desitges tan i que portes lluitant per ella durant tan de temps, és dificil trobar les paraules i trobar la manera d'eplicar-ho. Potser és que encara el meu cap està per allà a l'altre punta de món donant voltes, que alguna part de mi s'ha quedat allà somiant al paradís, potser és que desde sempre alguna cosa de mi pertanyia a allà... 
No ho sé. No sé el què, no sé com ni quan, però hi tornaré.