Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 22 de gener del 2013

De res et servirà fugir si quan arribis aquí et trobaràs amb la mateixa merda. És com xocar contra una paret de caps, per més embranzida que agafis, xocaràs igual i encara et faràs més mal. Jo ja no puc més.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)