Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 18 de gener del 2013

La meva terra és el mar fet d'aigua i sal!
Sota l'aigua no hi ha peles, ni banderes, ni nacions,
el silenci que m'envolta és la solfa que em fa viure,
viure i ser lliure... lliure!
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)