No ho entenc. No entenc com després de tot aquest infern són capaços de reviure. No entenc com són capaços de no acabar amb les seves vides per sempre. De manera definitiva. No entenc d'on treuen les forces després de tot. Perquè jo no les trobo. Perquè fa temps que em pregunto si sortiré d'aquest pou on porto mesos atrapada. On no veig la sortida i vaig destruïnt tot lo que toco. Si algun dia m'injectaran morfilina per calmar-ho tot, o em donaràn una pildora lila com les de l'esquadro dels rebels en cas d'emergència. O si els meus malsons i les nits sense dormir desapareixerant, o tan sols seguirant atormentant-me cada cop més. A vegades, penso en aquell viatge. En què va significar per mi. I tot lo que va passar quan vaig tornar. I com, des de llavors, no sé qui sóc. No m'he tornat a trobar. I com, des del pou en que m'he atrapat, la llum cada cop va disminuint més.