No tornarà. Res del que tenies que et mantenia mig ferma no tornarà. Ho has trencat tot. Incloent-hi tu mateixa. Idiota. Per què t'aferres tan? És com si m'haguessin buidat per dins. Però ja no hi ha marxa enrera. I passen les hores i noto com el tic-tac d'un rellotge dins del meu cap. Com una veu que va xiuxiuejant: "supera això, no seràs capaç". I es repeteix un cop rere un altre, fent-me veure que, realment, sóc incapaç.