I quan enyoro tots aquells moments,  totes aquelles carícies,  tots aquells sentiments,  tot aquell amor i tot lo que comporta... llavors és quan em tanco dins del "Corazón de piedra" i em repeteixo dins meu: "deixa'ls anar, deixa'ls anar... les persones que més has estimat sempre estaran dins teu, és normal que piqui.

Potser... d'aquí a molt de temps... potser, algun dia... tornaràs a estimar..."