Sembla mentida però encara hi ha gent que creu en mi. El problema és que jo ja no hi crec. M'agradaria dir que em menjaré el món, m'agradaria dir que ho petaré, que callaré totes aquelles boques que parlen sense saber res, que tornaré a estar a dalt un altre cop... però no ho faré. No ho faré perquè no crec en mi. 

Perquè aquest any sento que he perdut una part de mi que em lligava a fer lo que faig, que em motivava a seguir lluitant, a guanyar-ho tot... i ja hi ha una petita part del meu cervell que ja ha perdut aquest campionat. 

No trobo raons per continuar seguir fent lo que faig.

Que más te da si trajino, si tuerzo el camino, si le meto al vino,

que más da si me orino en ese destino para el que he nacido!

How do you wanna feel this summer? Fit or jealous? 

I com tot, tot segueix el seu ritme. Podria dir la tipica frase de la fuga de: "y la vida siguió, com siguen las cosas que no tienen mucho sentido..." però no cal, simplement perquè la meva vida no té sentit. I aquí, aquí on res té sentit, és allà on vull estar.

I de sobte, passa, apareix un tsunami que ho arrassa tot.

Dices que a veces no comprendes qué dice mi voz:
-¿Cómo quieres que yo sepa lo que digo?-
Si entre los dedos se me escapa volando una flor
y yo la dejo que me marque el camino.

Y muérdeme las venas, verás como no sangro,
mi corazón es piedra desde que te has marchado.

We were perfectly imperfect. 
And that's why we were different, beautiful, pure, authentic. 

De totes les muralles... aquesta és la més forta.