Aquella ciutat fa olor a tu. Els seus carrers, les places, els parcs, les aceres, els edificis... tot. Era com rebovinar en el temps i veure'ns allà. I no. He decidit que no m'agrada rebovinar. Que no m'agrada la nostàlgia que em porten aquests records. Que no em puc torturar més. Encara que no torni a estimar mai més, encara que no em torni a il·lusionar mai més, encara que no torni a sentir mai més... hi ha coses a la vida, en què per passar pàgina d'una vegada, convé cremar el llibre sencer.