He somiat que tornava a marxar a Austràlia. Que agafava el bitllet sense dir res als meus pares. Que tornava a haver-hi un mundial i que tornavem a quedar primeres. Pujavem al podi i l'Irene anava amb vestit i se li veia tot el cul. I llavors, plorava. Plorava perque els meus pares em venien a veure. Plorava perquè no havia agafat bitllet de tornada. I plorava perquè no tenia intenció de tornar. Que la meva vida era allò, i que la meva felicitat absoluta pertanyia a aquell lloc.