Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

I per això sóc així. Perquè qualsevol dia em pot passar com l'Olga, en Teti, en Manel, la Sheila o en Nil... I llavors... què? 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)