I per primer cop en molts d'anys, no tinc ganes d'amagar-me, ni de plorar, ni de tancar-me a casa... Al contrari, tinc ganes de somriure, de valorar-me, de sentir-me bé, de sentir-me orgullosa d'haver viscut 20 anys fent el que m'agrada i de manera intensa, aprofitant cada segon que passa, aprofitant cada bàtec. 

Si pogués tornar enrere, canviaria tan poques coses... He comés errors, l'he cagat milions de cops, però al cap i a la fi, m'han fet ser qui sóc. Si. Sóc una mala persona. Visc la meva vida, faig el que més desitjo i sento en cada moment. Sino m'enganyaria a mi mateixa. Gaudeixo de la vida com mai, perquè sé que en qualsevol moment es pot acabar. Sóc lliure i independent. Sóc fidel a mi mateixa, sempre. He après a no callar, a lluitar per les coses que vull i a no rendir-me passi el que passi. He après a saber qui sóc, a ser jo, a entendre'm i a saber com sóc en realitat. Si. Sóc una mala persona. De les pitjors. Visc, disfruto, sento, cometo errors, m'equivoco, caic, m'aixeco, aprenc, i torno a començar. Sóc tot lo que la vida ha construït a base de cops, però amb més força que mai.