Els somnis existeixen per intentar fer-los realitat. I cada dia ens diem: si, ho faré demà. Però i ara? De què vivim ara... i així agafa la taula que ha portat amb ell i la llança a l'aigua. S'hi estira a sobre i fa dues braçades. Al cap de poc és lluny. Repenja els colzes sobre la taula i mira si arriba alguna onada. Sí, aquella podria ser bona. Es gira i prova de fer alguna braçada. Res. L'onada li passa per sota. L'ha perdut. Però, ara que hi penso, una sí que la vaig agafar, fa uns quants dies. Quan va ser? Almenys deu fer deu dies. La vaig agafar, hi vaig pujar a sobre i gairebé vaig aconseguir posar-me dret  a sobre la taula. Però era una onada massa petita i vaig caure. Què hi farem. Fa poca mar avui. Llavors fa dues braçades ràpides i torna a la platja, posa la taula a la caseta, agafa una tovallola blava i grossa i s'eixuga de pressa. Es frega fort per mirar de treure's la sal i el fred del mar. S'asseu en una roca d'allà a prop, obre la motxilla i l'agafa. Somriu i fulleja altra vegada el llibre que s'ha comprat. El manual del surf. Com convertir-se en un surfista en deu lliçons. Conté explicacions de la manera com els famosos surfistes es posen drets sobre la taula en el moment just per agafar onades d'almenys quatre metres. I algunes fotos. Ja, però aquestes onades no arriben mai. Ja no arriben... Potser tinc sort.