Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 16 de febrer del 2014

I m'agafa la cara entre les mans i m'eixuga les llàgrimes amb petons. 
Em diu que estic molt lletja, que són salades, que respiri, que esta amb mi... 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)