Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 5 de febrer del 2014

I volar i saltar per la muntanya amb un somriure d'orella a orella.
Pau, llibertat i felicitat.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)