Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 29 de setembre del 2014



I això... això és lo que guanyo.
Això que no ho poden comprar els diners ni es pot explicar amb paraules. 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)