RUNAWAY
Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.
dilluns, 2 de març del 2015
I allà està, a un pas de mi.
Amenaçadora,
Observant-me a cada moviment.
Fosca.
Profunda.
El bucle infernal...
La depressió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Entrada més recent
Entrada més antiga
Inici
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada