Lo millor que m'emporto de Mallorca és la feina ben feta, les llàgrimes als ulls de pena i emoció al despedir-me de persones tan enormes per dins, i saber que d'una manera o altre des del dia 1 els has pogut ajudat en cada classe i en cada exercici. Potser us he pogut ensenyar algunes coses, però lo que meu ensenyat vosaltres a mi no té preu. 

Que ningú us tregui aquestes enormes ganes de viure.

Gràcies per tot. 

I'm gonna make it. 
I'm gonna smash it. 
I'm gonna burn it.

Pels meus cullons. 

Mai he trobat algo tan a faltar d'aquesta manera com això. Com lo que era el meu dia a dia, el meu esport, la meva gent, la meva passió, el meu sacrifici, les meves pressions i nervis, la meva vida. I entre tots els mals de caps era feliç. Entre totes les gotes d'aigua, era algú. 

Em falta algo, i és això. I necessito tenir paciència perquè encara no toca. Necessito tenir paciència perquè encara no és el moment, encara em queden moltes coses. I no serà l'any que ve, i potser l'altre tampoc, però sé que hi haurà un moment en el que tornaré a estar en una platja donant guerra d'alguna manera o altre.