Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dilluns, 10 d’agost del 2015

Mai he trobat algo tan a faltar d'aquesta manera com això. Com lo que era el meu dia a dia, el meu esport, la meva gent, la meva passió, el meu sacrifici, les meves pressions i nervis, la meva vida. I entre tots els mals de caps era feliç. Entre totes les gotes d'aigua, era algú. 
Em falta algo, i és això. I necessito tenir paciència perquè encara no toca. Necessito tenir paciència perquè encara no és el moment, encara em queden moltes coses. I no serà l'any que ve, i potser l'altre tampoc, però sé que hi haurà un moment en el que tornaré a estar en una platja donant guerra d'alguna manera o altre.