Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

dimecres, 14 d’octubre del 2015

Hauria mogut continents per tu. Hauria parat el món i m'hauria baixat. Hauria deixat a tothom enrera per tu. Ho tenia tot, i en un moment, ja no tenia res. I vaig fugir. I ara tornes. I ja és massa tard. I òstia puta, com pica. 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)