i és com si em separes d'una cosa que mai he tingut però que sempre he volgut... i ara que ho puc tocar amb al punta dels dits, sóc jo la que desapareixo. I tinc aquella necessitat absurda de no deixar-ho escapar. I m'odio per tornar-me a sentir així, vulnerable, i alhora adoro la meva capacitat, per després de tants de mesos, tornar amb tanta força i sense frenos.