M'agradaria pensar que és cosa del destí. Que el meu futur no estava allà, que estar allà no m'hauria servit i que el destí ha volgut que no hi estigues. M'agradaria pensar que per mil i una raons jo no hauria d'estar allà en aquell moment, que el meu futur em depara altres coses lluny d'allà. Que ha estat tot planejat des d'un bon principi perquè no hi pogués anar. 

M'agradaria pensar que és cosa del destí, perquè com sigui cosa del karma, ja em puc calçar.