Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 12 de desembre del 2008

FOC I GEL

Uns diuen que el món finarà amb foc; d’altres diuen amb gel. Jo, que conec de l’amor el joc, estic amb els que aposten pel foc. Però si el món perís dos cops, crec que conec l’odi de soca a rel per saber que amb gel, l’arrasament és també fort i suficient.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)