Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

divendres, 12 de desembre del 2008

Era trist adonar-se que ja no era l'heroïna i que la meva història ja s'havia acabat.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)