Volava.
Ara notava una brisa que no bufava fins ara, que em tibava la pell de la cara i em feia voleiar els cabells endarrere amb prou força perquè semblés que algú me'ls estirava. Havia deixat l'estómac al punt de partida; l'adrenalina em recorria el cos i en sentia el formigueig a les venes. Veia com els arbres passaven rabent pel meu costat, convertint-se en un borrós mur verd.

[...]