Serà com si no hagués existit mai, m'havia promès.
Vaig notar el terra de fusta llis sota els meus genolls, després sota els palmells i al final contra la pell de la galta. Esperava que m'estigués a punt de desmaiar però, per desgràcia, no vaig perdre el coneixement. Les onades de dolor que finas ara només m'havien acariciat, s'havien embravit i em passaven per sobre, engolint-me.
I ja no vaig sortir a la superfície.