Pero no, no hay prisa; te duele el corazón al recordar su sonrisa, te duele con razón, pero no, no hay prisa.
Y vuelves a tu casa con la misma camisa, pero con manchas de ron.

diumenge, 18 de gener del 2009

Encara que els arbres neixin del reves, encara que la gent camini del reves, encara que les cases es construeixin del reves, encara que els peixos nedin del revers, encara que les avions volin del reves, encara que el mon sigui del reves. Tu contiunaràs sent la persona que em fa tocar de peus a terra.


Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)